Convenio colectivo - Societat General d'Aigües de Barcelona, SA., Cataluña

Inicio de Vigencia 1 de Enero de 2009
Fin de Vigencia31 de Diciembre de 2009
Publicado enDiari Oficial de la Generalitat de Catalunya nº 5507 de 17/11/2009

BODY LINK="#0000ff" VLINK="#800080">

RESOLUCIÓ

TRE/3184/2009, de 28 de juliol, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa Societat General d'Aigües de Barcelona, SA, per a l'any 2009 (codi de conveni núm. 0804082).

Vist el text del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa Societat General d'Aigües de Barcelona, SA, subscrit pels representants de l'empresa i pels dels seus treballadors el dia 11 de maig de 2009, i de conformitat amb el que disposen l'article 90.2 i 3 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'Estatut dels treballadors; l'article 2.b) del Reial decret 1040/1981, de 22 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis col·lectius de treball; el Decret 326/1998, de 24 de desembre, de reestructuració de les delegacions territorials del Departament de Treball, modificat pel Decret 106/2000, de 6 de març, de reestructuració parcial del Departament de Treball; el Decret 199/2007, de 10 de setembre, de reestructuració del Departament de Treball, i altres normes d'aplicació,

Resolc:

.1 Disposar la inscripció del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa Societat General d'Aigües de Barcelona, SA, per a l'any 2009 (codi de conveni núm. 0804082) al Registre de convenis dels Serveis Territorials del Departament de Treball a Barcelona.

.2 Disposar que el text esmentat es publiqui al DOGC.

Barcelona, 28 de juliol de 2009

Elisenda Giral i Masana

Directora dels Serveis Territorials

a Barcelona

Traducció literal del text signat per les parts

CONVENI

col·lectiu de treball de l'empresa Societat General d'Aigües de Barcelona, SA per a l'any 2009

Preàmbul

Objectius de millora de la productivitat

Les parts que signen el Conveni actual són conscients de la nova situació en què es troba actualment la negociació col·lectiva, tenint en compte les profundes modificacions del model productiu i d'organització del treball experimentades en els últims anys, així com la mutació progressiva en el perfil del col·lectiu assalariat, com es deriva de l'Acord Interprofessional de Catalunya 2005, revisat l'any 2008.

Aquestes transformacions determinen la necessitat d'implantar canvis significatius en la lògica negocial que està, fins avui, vigent. Canvis que afecten, en primer lloc, el propi model de Conveni (entès com a instrument formal). D'aquesta manera, el text de la norma paccionada ha de convertir-se en una eina àgil i no rígida de les relacions laborals que s'hi regulen.

A més a més, si tenim en compte l'exigència social i productiva de les adaptacions constants i successives dels continguts de la prestació laboral, convé perseverar en la implementació d'un sistema de negociació col·lectiva continuat, que no limiti el contingut mutu de la regulació del règim de drets i obligacions contractuals en el moment de la signatura.

Des d'aquesta perspectiva, les parts consideren que s'escau avançar cap a una redacció convencional més simple i cap a un model de negociació continuat i dinàmic, al llarg de la vigència de l'acord actual, que permeti una adaptació puntual a les exigències del mercat i un increment sensible dels mecanismes de participació dels organismes de representació del col·lectiu de les persones assalariades.

També amb relació als continguts d'allò que es pacta, s'avança cap a una nova cultura que superi el tradicional paradigma d'intercanvi de productivitat per salari, abastant objectius comuns de regulació de la flexibilitat productiva, estabilitat en l'ocupació i reconeixement dels drets cívics dels treballadors i les treballadores en el marc de l'empresa.

A partir de l'esmentada constatació, les parts signants consideren imprescindible la regulació convencional d'aquells aspectes característics del canvi de model que afectin la pròpia producció, la descentralització o l'estructura de l'empresa, i declaren també la necessitat d'establir mecanismes de participació en les qüestions esmentades, com és habitual en la pràctica relacional d'aquesta empresa.

És per això que, tenint en compte que un dels objectius buscats és l'augment de la productivitat i la millora dels serveis essencials que prestem als ciutadans, així com la modernització de l'empresa i del model de les relacions laborals imperants, resulta necessari avançar cap a sistemes d'organització del treball, de l'exercici de les competències empresarials en relació amb la direcció del treball i del model d'empresa consensuats, basats en la valoració i presa en consideració de l'opinió dels treballadors i les treballadores en relació amb les esmentades matèries, l'establiment de mecanismes de participació continus, el màxim respecte a la dignitat de les persones assalariades i l'observació d'altres qüestions que resulten, ara per ara, indefugibles per exigències socials, com ara la preservació del medi ambient i les polítiques de sostenibilitat ecològiques.

En aquest sentit, esmentem la necessitat de continuar invertint en la implantació necessària i imprescindible de les noves tecnologies en la producció i la prestació de serveis, respectant en tots els casos els criteris de participació esmentats anteriorment i dotant els organismes col·lectius que exerceixen aquesta funció participativa dels corresponents mitjans de comunicació electrònica amb els seus representants. Lligat a aquest punt, les parts consideren del tot necessari avançar cap a un model de formació professional continuada i de qualitat que resulti útil tant per als objectius productius, com en relació amb l'ampliació del bagatge professional de les persones treballadores, en tots els nivells, fins i tot els comandaments intermedis.

Aquest canvi en la lògica de la negociació col·lectiva té efectes indubtables respecte al propi contingut de la prestació laboral. Les contínues exigències de canvis i flexibilitat en el sistema productiu, la implantació de noves tecnologies i la necessitat de recerca constant condueixen a la instauració d'un sistema de deures i obligacions dinàmic i sotmès a canvis continus. Així mateix, l'esmentada flexibilitat no s'ha de confondre amb precarietat. El nou sistema no comporta pèrdues de garanties i drets de les persones treballadores, sinó simplement la seva adaptació al nou panorama productiu, sense menystenir la seva seguretat laboral, les perspectives de futur i la conciliació de la seva vida laboral i personal.

Això implica considerar un model basat en sistemes àgils i no tancats com els vigents en relació amb aspectes com la mobilitat funcional, la polivalència, l'enfocament professional, la modificació de les condicions de treball, els horaris, la retribució salarial, el règim de treball per torns, la mobilitat geogràfica, etc. en línia amb el que es mostra en l'Acord Interprofessional de Catalunya de 2005, revisat l'any 2008. La direcció de l'empresa, per tant, i dins el marc consensual que conté aquest Conveni, ha de donar una solució ràpida i concreta davant les necessitats peremptòries que sorgeixin de la realitat productiva i de la prestació del servei, en el model de relacions laborals de la SGAB.

Aquests aspectes contractuals han de ser mal·leables des de la perspectiva de la gestió dels recursos humans, amb vinculació als resultats obtinguts (especialment la perspectiva reguladora de la retribució) i amb una disposició al canvi constant, per tal d'incrementar la productivitat i la millora del servei, donant una resposta immediata a les necessitats de mercat i els requisits socials.

Així mateix, és evident que l'esmentada flexibilitat comporta un nou model d'exercici del sistema tradicional de competències de direcció empresarial, que superi la simple jerarquització, i permeti una participació major i una implicació de les persones que treballen en l'empresa i amb ple respecte als seus drets com a ciutadans i ciutadanes.

En aquest sentit, volem esmentar expressament que la flexibilitat -entesa com una major disponibilitat del marc dels drets i les obligacions- no solament opera en relació amb els continguts contractuals respecte al sistema d'organització de la producció i de l'empresa, sinó que també forma part (dins un límit lògic) del bagatge dels drets dels treballadors i les treballadores, i de les seves necessitats personals d'autorealització i de conciliació del treball amb la vida familiar.

A banda de la regulació negociada de la flexibilitat, les parts consideren imprescindible avançar cap...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR